Resultats Universitat d'Estiu del Moianès 2026

El Consell Comarcal del Moianès i la Fundació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull organitzen cada estiu la Universitat d’Estiu del Moianès. En aquesta dotzena edició hem comptat, al igual que en les darreres set edicions, amb la col·laboració destacada de l’Associació Cultural Modilianum i per tercer any consecutiu també amb la de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. La Universitat d’Estiu és oberta a tothom, ciutadania del Moianès i de fora de la comarca, i vol ser un punt de referència a l’hora d’oferir una formació continuada i de qualitat al Moianès.

Enguany, el tret de sortida va ser el 15 de juny amb la presentació del llibre Anatomia de l’esperança, a càrrec del seu autor, Francesc Torralba Rosselló, que ens va oferir una profunda lliçó de vida i filosofia i un elogi de l'esperança, virtut que ens permet continuar creient en el futur. L’acte, amb 156 persones assistents, va consistir en una conversa amb la periodista Griselda Guiteras, seguida d'un col·loqui amb el públic. 

Com és habitual, es van realitzar dues formacions al llarg de la setmana del 29 de juny al 3 de juliol, al matí amb el curs de Patrimoni i Història i a la tarda amb el d’Eines de millora per a la vida emocional.

* * *

En relació al primer, aquest estiu ja és el setè que amb el nom de Patrimoni i Història s’obre una gran finestra per a conèixer el Moianès. Enguany el tema escollit va ser «La industrialització del Moianès», curs dissenyat en col·laboració amb l’Associació Cultural Modilianum. Com resava el prospecte informatiu, es volia incidir en el coneixement de la indústria a la comarca, un sector econòmic que, juntament amb l’agricultura, ha configurat el Moianès, des del sector llaner preindustrial de l’època moderna fins a l’auge actual del sector agroalimentari. El curs va constar de cinc sessions repartides pels pobles del Moianès, amb un part teòrica seguida d’una visita a un indret vinculat a l’àmbit tractat en cada una de les sessions.

A la fàbrica ANLA (fàbrica de teixits i filats Roger) de Castellterçol, Jan Figueras Gibert, doctorand a les universitats de Barcelona i Anvers, va parlar de la manufactura tèxtil llanera dels segles moderns, destacant la gran importància que van tenir els paraires a tota la comarca, especialment a Castellterçol i Moià.  En acabar la xerrada es va visitar el rentador de llana del Roquer, una construcció única a Catalunya, exemple de la gran importància de l’activitat llanera a Castellterçol. La visita a aquest element, que forma part de l’Ecomuseu del Moianès, va anar a càrrec de Teresa Soler, del Consorci del Moianès.

A Calders, concretament a la Fàbrica Jorba, situada a la cruïlla de la carretera de Manresa amb la d’Artés, Llorenç Ferrer Alòs, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, especialista en història agrària i industrialització a la Catalunya Central, va parlar del pas de la indústria de la llana al cotó, amb els canvis mecànics i productius corresponents. Tot seguit, l’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, va exposar quin seria el projecte de rehabilitació i conservació del complex de la fàbrica ara que ja era de propietat municipal. Es va descobrir una placa en record i homenatge al primer amo de la fàbrica i als treballadors i treballadores que hi van treballar, alguns dels quals hi eren presents. A continuació es va fer la visita a dues de les naus tot explicant les expectatives de futur.

A Santa Maria d’Oló, a l’Espai Hemalosa, la sessió teòrica va anar a càrrec de Rosa Serra Rotés, historiadora, membre de l’Àmbit de Recerques del Berguedà i coordinadora de l’Àrea de desenvolupament econòmic local de la DIBA. Va parlar sobre la indústria del segle XX, el pas d’un entorn preindustrial a un d’industrialitzat fins a la greu davallada de la industria tèxtil dels anys setanta. Tot seguit es va fer una vista a l’espai «Oló a ritme de teler» a càrrec de Josep Canamasas, extreballador de la fàbrica, i es va poder veure en funcionament un teler ja automatitzat i quin era el buixit que feia.

A la fàbrica de pastes «La Moianesa», a Moià, la sessió sobre la indústria del segle XXI, centrada en el sector agroalimentari, es va desenvolupar a l’aire lliure sota la fresca d’uns castanyers. La intervenció de Ramon Sentmartí Castañé,  exdirector de Prodeca i expert en gestió en la indústria agroalimentària, va donar peu a fer-se preguntes sobre el futur industrial del sector primari i del territori davant el canvi climàtic, les conseqüència dels mercats globals, etc. Tot seguit, Jordi Soler, gerent de la fàbrica, en va explicar els seus orígens, el procés de fabricació i l’adaptació als nous gustos de la societat. Es va poder visitar l’interior i veure el procés des de l’entrada dels diversos tipus de farina a la fabricació de les  diverses formes de pasta i el seu envasat i etiquetatge. Per arrodonir la matinal, es va poder fer un tast de pasta cuita.

L’últim dia, a la Casa de Cultura de L’Estany es va parlar del patrimoni que la societat industrial ha generat al llarg dels segles i que ha configurat i condicionat una societat, unes ciutats, uns pobles, unes fàbriques, uns productes i també uns paisatges. Cal saber, reconèixer, estudiar i decidir què es preserva per entendre aquest passat. La xerrada va anar a càrrec de Jaume Perarnau Llorens, historiador del món industrial i exdirector del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Per tancar el curs es va fer un mos a la font de Mig Prat sota els plataners de la carretera, exemple de paisatge industrial de com eren les carreteres a començament del segle XX.

* * *

Pel que fa a la segona de les formacions, aquesta ens va donar eines de millora per a la vida emocional, entenent la salut emocional com a pilar de la salut global. El «palau de llum» de Cal Comadran va acollir aquesta formació.

La tarda del dilluns 29 poguérem comptar amb Teresa Guardans, que ens ajudà a centrar la mirada per tal de veure-hi millor amb el cor. El món se’ns mostra, però hem d’aprendre a mirar-lo. Convé no confondre la realitat amb la nostra evidència. Hi ha recursos per aproximar-nos-hi.

El dimarts 30 Maria Jesús Comellas ens parlà de com es va construint la identitat en les diferents edats de la vida. Com ens condicionen factors com: l’edat; la generació en la qual hem nascut (no és el mateix haver nascut després de la guerra que en el segle XXI); la pròpia història (salut, decisions personals i laborals, les relacions afectives, les amistats...); el moment que ens ha tocat viure... i amb quina actitud cal encarar-s’hi.

El primer dia de juliol, Paula Gelpi ens ajudà a comprendre com el cos regula el nostre sistema emocional. Hi ha situacions que ens creen benestar. El sistema nerviós ens obre a l’exterior. Podem reconèixer les respostes corporals d’activació. Ens donà alguns recursos de regulació del cos.

El dijous 2, la moianesa Gemma Ubasart obrí davant nostre el món del càstig. És realment necessari castigar? Potser la manera sigui retornar el conflicte al seu protagonista i entrar en un camí restauratiu. Que hi hagi reparació, restauració i transformació. Cal fomentar el sentiment de pertinença a un grup, de confiança, de responsabilitat, d’empoderament.

El darrer dia, Xavier Savin ens ajudà a reflexionar sobre els límits de la salut mental, de les emocions bàsiques i el seu impacte en l’organisme. També allò que ens influencia com l’entorn, la història de vida, els traumes, els esdeveniments recents. De quina manera podem regular-nos.

* * *

En total han estat 96 les persones que han realitzat les dues formacions, ja siguin senceres o bé algunes de les seves sessions.

A banda, el curs de Patrimoni i història es va complementar amb una jornada oberta a tothom: «Indústria i Dones», el dia 6 de juliol, que pretenia reivindicar el paper fonamental de les dones a la indústria. Va comptar amb la participació de membres del Grup de Recerca en Història del Treball: Treball, Institucions i Gènere de la UB (Tura Tusell i Lisard Palau), i també amb de Jaume Perarnau, que ens van contextualitzar el treball femení al llarg de la història en diferents àmbits. La jornada  va finalitzar amb una taula rodona, moderada per Griselda Guiteras, amb protagonistes femenines de diferents municipis del Moianès que havien treballat al sector tèxtil. Hi van assistir 65 persones.

Finalment, el dissabte 4 de juliol, en col·laboració amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es van oferir visites teatralitzades gratuïtes a la Casa-Museu Prat de la Riba de Castellterçol. Es van fer dos torns, on un actor molt ben caracteritzat va explicar la història a 49 persones assistents de qui va ser impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

En total 366 persones, que poden haver assistit a més d’una de les activitats, van passar per la Universitat d’Estiu d’enguany. Agrair-los la seva participació i implicació, sense les quals res seria possible. I agrair també la participació i col·laboració de tots els experts i expertes, entitats, associacions i ajuntaments que ho fan possible any rere any.

 

Redactors: Marian Baqués, Elvira Permanyer i Anna Gabriel